|
TOPONÍMIA MEDIEVAL dels Ports i altres territoris: fauna |
|||||||||||||
|
|||||||||||||
|
|
REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA
|
||||||||||||
| VERTEBRATS | |||||||||||||
| MAMÍFERS | |||||||||||||
| Fam. BOVIDAE | |||||||||||||
| Cabres | |||||||||||||
| Cabrelles, les | CABRILLES, les (La Iglesuela del Cid - El Portell de Morella); Penam de la Calçada de la Cabriella (1232); calzada de Cabriola (1250). Mossarabisme. [Arasa, 1991] | ||||||||||||
| Cabriella, la | v. Cabrelles | ||||||||||||
| Cabriola | v. Cabrelles | ||||||||||||
| Fam. CANIDAE | |||||||||||||
| Llops | |||||||||||||
| Balldellou | BALLDELLOU: Vallelodis, Valle Lodis, Val de Llop. [Miguel, 2007] | BALDELLOU. Descriptivo de fauna. Valle del lobo. [Benito] | Valdellou és un municipi i població aragonès que pertany a la comarca de la Llitera, Osca; el seu nom actual deriva del català "Vall del llop" (1443). [Viquipèdia] | ||||||||||||
| Ballobar | BALLOBAR: Ballobar, Ualleporaria, Uallem Lupariam, Vallelobar, Vallelupari, Valleleporaria, Vallobar, Valle Lobrera, Valle Lupuris, Valle Baress (1963). [Miguel, 2007] | BALLOBAR [o Vallobar, Bajo Cinca, Huesca]. a) Descriptivo de fauna. Valle de lobos (VAL LUPARIA). b) De VILLA. [Benito] | ||||||||||||
| Candanchú | CANDANCHÚ. Campo ancho o campo del lobo (llup). [Benito] | Caldria contrastar-ho. | ||||||||||||
| Cantallops | Topònim als mapes geogràfics (v. sigpac) en la Todolella, prop del canvi de termes amb la Mata, Cinctorres i Portell | ||||||||||||
| Cantalobos | CANTALOBOS (Poleñino). Lugar donde aullaban los lobos. [Benito] | ||||||||||||
| Catalupera | CATALUPERA (Caldearenas). Agujero (CATA) que sirvió de lobera. [Benito] | ||||||||||||
| Espantalobos | Espantalobos (Huesca): De LOBO. Lugar donde se espantaban los lobos. [Benito2] | ||||||||||||
| Gazaperas | GAZAPERAS (Gurrea de Gállego). Conejeras, nido de conejos. [Benito] | ||||||||||||
| Lobera | LOBERA (Bailo). [Benito] | ||||||||||||
| Loparuela | LOPARUELA (Jacetania). De LUPERA, nido de lobos. [Benito] | ||||||||||||
| Luparuelo | LUPARUELO (Sieste, Huesca). De LOBO. [Benito] | ||||||||||||
| Luperas | Luperas, As (Huesca). Del latín LUPO, lobo. Loberas, guaridas de lobos. [Benito2] | ||||||||||||
| Uallem Lupariam | v. Ballobar | ||||||||||||
| Ualleporaria | v. Ballobar | ||||||||||||
| Val de Llop | v. Balldellou | ||||||||||||
| Valdelupo | VALDELUPO (Lanaja). Valle del lobo. [Benito] | ||||||||||||
| Val Luparia | v. Ballobar | ||||||||||||
| Valldellou | v. Balldellou | ||||||||||||
| Valle Baress | v. Ballobar | ||||||||||||
| Valle Lobrera | v. Ballobar | ||||||||||||
| Valle Lodis | v. Balldellou | ||||||||||||
| Valle Lupuris | v. Ballobar | ||||||||||||
| Valleleporaria | v. Ballobar | ||||||||||||
| Vallelobar | v. Ballobar | ||||||||||||
| Vallelodis | v. Balldellou | ||||||||||||
| Vallelupari | v. Ballobar | ||||||||||||
| Vallobar | v. Ballobar | ||||||||||||
| Raboses | |||||||||||||
| Rabosals | Rabosals (Huesca): Lugar abundante en rabosas o zorros. [Benito2] | ||||||||||||
| Fam. CERVIDAE | |||||||||||||
| Cérvols | |||||||||||||
| Cervera | Completar | ||||||||||||
| Cervol, riu | Completar | ||||||||||||
| Fam. LEPORIDAE | |||||||||||||
| Conills | |||||||||||||
| Coniella | Coniella (Huesca): Del latín CUNICULUS, conejo. [Benito2] | ||||||||||||
| Cunillero | CUNILLERO (Torre de Obato/Ejep). Conejera, cado de conejos. Hoy es ermita, en su retablo se representaban conejos correteando bajo la Virgen. [Benito] | ||||||||||||
| Fam. MUSTELIDAE | |||||||||||||
| Erminis | |||||||||||||
| Albenetes | Albenetes (Huesca): Del aragonés ALBANO, armiño. [Benito2] | ||||||||||||
| Fam. SUIDAE | |||||||||||||
| Porcs senglars | |||||||||||||
| Trullas | TRULLAS (Merli, Huesca). a) Del latín TORCULUM: prensa. b) Jabalíes o cerdos. [Benito] | ||||||||||||
| Fam. URSIDAE | |||||||||||||
| Óssos | |||||||||||||
| Orsa | ORSA (Valle de Echo). Antropónimo latino (ORCIUS/URSUS). URSUS: oso; ORSÁN (Jaca/Bernués). Ídem al anterior. [Benito] | ||||||||||||
| AUS | |||||||||||||
| Aguilar | AGUILAR (Torruella, Boltaña, Salas Altas, Sabayés). a) De AGUILERA: lugar donde abundan las águilas. b) Del aragonés AGUILAR: quedarse en un sitio, asentamiento. [Benito] | ||||||||||||
| Aguilares | Aguilares, Los (Huesca): De ÁGUILA. [Benito2] | ||||||||||||
| Aguilaniu | AGUINALÍU/AGUILANÍU. a) Del primer propietario latino AQUILANO. b) De ÁGUILA + NIDO: nido de águilas. [Benito] | ||||||||||||
| Aguinaliu | v. Aguilaniu | ||||||||||||
| Boleta, Peña | v. Peña Boleta | ||||||||||||
| Bolturina | BOLTURINA. a) Del latín VOLTURINUS: buitre. b) Antropónimo. [Benito] | ||||||||||||
| Butrera | Butrera, La (Huesca): De BUITRE. Lugar donde anidan. [Benito2] | ||||||||||||
| Coloma, la | COLOMA, LA (Bárcabo). a) Del latín COLUMBUS: paloma. Palomar. b) Colonia, propiedad rural; COLOMINA, LA (Mont de Roda). a) Ídem al anterior. b) Del latin CONDOMINUM: tierra exenta, reservada al señor. También territorio de dos señores. [Benito] | ||||||||||||
| Corben | CORBEN (San Martín de Ciellas). a) Antrotopónimo latino del primer propietario CORBUS. b) Descriptivo de fauna, de CUERVO; CORBINOS. Ídem al anterior (Corbus/Corbennius). [Benito] | ||||||||||||
| Cuesta Milano | Cuesta Milano (Huesca): De MILANO. [Benito2] | ||||||||||||
| Espierba | ESPIERBA. a) Lugar donde se esparva o se amontona la mies. b) Esparvel, gavilán; ESPIERBAS (Valle de Echo). Ídem al anterior. [Benito] | ||||||||||||
| Garzón | Gazón (Huesca): Del aragonés GARZA, urraca. [Benito2] | ||||||||||||
| Graells | GRAELLS/GRALLERAS, LAS (Castigaleu). Grajos. [Benito] | ||||||||||||
| Laperdiguera | LAPERDIGUERA (Huesca). a) Ídema Berbegal (BIRI. pueblo + GALLI, pueblo de celtas o galos...). b) Abundante en perdices. [Benito] | ||||||||||||
| Manimusons | MANIMUSONS (Serraduy). De MANI: cuidar, acoger y MUXONS: pájaros. Lugar donde se crían pájaros (?). [Benito] | ||||||||||||
| Milano, Cuesta | v. Cuesta Milano | ||||||||||||
| Monfalcó | MONFALCÓ (Huesca). Monte del halcón. Ubicado en una altura de la sierra del Montsec. [Benito] | ||||||||||||
| Palomar | Palomar (Huesca). De PALOMA. [Benito2] | ||||||||||||
| Palomita | PALOMITA (Vilafranca). Del llatí /palumbeta/ (colomí). Mossarabisme. [Arasa, 1991] | ||||||||||||
| Peña Boleta | Peña Boleta (Huesca): Del latín PINNA, piedra y del aragonés BOLETA, quebrantahuesos. [Benito2] | ||||||||||||
| Puymuxó | PUIMUXÓ (San Esteban de Litera). En aragonés MUSÓ: pájaro, MUXOL: moxuelo: Pueyo del mochuelo o del pájaro. [Benito] | ||||||||||||
| Vallemilano | Vallemilano (Huesca): Valle del milano. [Benito2] | ||||||||||||
| INVERTEBRATS | |||||||||||||
| Abelas | Abelas (abellanero), lo campo de las (Foradada de Toscar, Huesca), Abella, Pena l' (Padarnín, Huesca) [Selfa, 2004] | ||||||||||||
| Arnal, Mas de | Mas d'Arnal (Portell). v. Arnés | ||||||||||||
| Arnales | Arnales (Huesca): Del aragonés ARNAL, colmena. Colmenares. [Benito2] | ||||||||||||
| Arnes, Molí d' | Molí d'Arnes o molí Darnes (Portell). v. Arnés | ||||||||||||
| Arnés | ARNÉS/ARNASO (Latre). a) Antrotopónimo latino. b) Del aragonés ARNAL: colmena. [Benito] | ||||||||||||
| Cheto | CHETO (Rodellar). En aragonés, colmenas vacías untadas con miel amerada para que acudan los enjambres. [Benito] | ||||||||||||
| Darnes, Molí | v. Arnes | ||||||||||||
| Mipanas | MIPANAS (Huesca). a) Antropónimo. b) Mil panales, abundancia de abejas (?). [Benito] | ||||||||||||
| Montearnedo | MONTEARNEDO (Mipanas). Monte con forma de arna o colmena. [Benito] | ||||||||||||
| Arasa, 1991 | ARASA I GIL, Ferran (1991): "Notes sobre toponímia medieval a la comarca dels Ports", Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, XLIV (març), pàg. 546-550. http://www.onomastica.cat | ||||||||||||
| Benito |
BENITO MOLINER, Manuel (online): Pueblos del Alto Aragón: el origen de sus nombres. http://www.aragon.es |
||||||||||||
| Benito2 | BENITO MOLINER, Manuel (online): Adahuesca y su despoblado de Sevil. http://www.aragob.es | ||||||||||||
| Miguel, 2007 | MIGUEL BALLESTÍN, Pascual (2007) . Toponimia mayor aragonesa. Formas de los topónimos mayores aragoneses en al documentación medieval y moderna, con indicación de la fecha en al que aparece reflejado cada topónimo por primera vez. Chornadas de debate toponímico. Toponimia Histórica Aragonesa. Isín, Alto Galligo, abiento 2007. http://toponimiaaragonesa.org | ||||||||||||
| Selfa, 2004 | SELFA SASTRE, Moisés (2004). Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). Estudio lingüístico. Topónimos biológicos. http://www.tdx.cat | ||||||||||||
| ------Consulta de pobles citats per Selfa: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/8176/Tms14de22.pdf?sequence=3 -------- (pendent) | |||||||||||||